Noves propostes

Avui el senyor Pol Lligoña ha proposat 2 plans que s'han de fer si o si! Un d'ells ja l'havia fet en primera instància el nostre periodista d'èxit Pere Jordana. Es tracta de fer el Camí de Sant Jaume o Camino de Santiago la primera o segona setmana de setembre o per setmana santa de l'any vinent. Tot depèn de la gent que s'hi apunti i dels preus que varien segons l'època de l'any. La segona proposta que ens ha ofert l'abogat Cigoña, és l'ascens a l'aneto(3404), la muntanya més alta dels pirineus.  La resposta ha estat positiva i aquest ascens serà un cap de setmana del mes de juliol.  El jove muntanyenc Ricard Benguria i l'expert en expedicions d'alta muntanya Joan Calleja Galí han acceptat el repte i seràn els guies de l'expedició.  Per altra banda, el nostre Relacions Polítiques Rakosnik ja ha calculat el preu de la benzina, allotjament i dietes de tot el cap de setmana. Les "conchas" han acceptat el repte i estan més ilusionades que mai, la seva cap Marta Ortiz, es trova aquests dies preparant-se físicament en el Camí de Sant Jaume i ja ha informat que en breus tindrem els trempaires per allà.  Més tard, el nou "semitrempaire" David menys d'impars ha ofert allotjament a la seva casa del Tozal, l'anomenat "tozalito"... Sisi David menys d'impars és el novio de la Maria Gràcia que hem conegut avui!!! Us deixo amb uns apunts sobre l'aneto i unes imatges del pic més alt dels pirineus. El Aneto es el pico más elevado de los Pirineos, con una altitud de 3.404 metros sobre el nivel del mar. Se encuentra situado en el Parque Natural Posets-Maladeta, en el municipio de Benasque, provincia de Huesca, comunidad autónoma de Aragón, en España.Forma parte del macizo de la Maladeta y, situado en el valle de Benasque, está constituido por terrenos paleozoicos de naturaleza granítica y materiales mesozoicos. En su cara norte, a partir de los 2.810 m aproximadamente, reside el mayor glaciar de los Pirineos, con unas 100 ha de superficie. Está, al igual que muchos en el mundo, en franca regresión como consecuencia del cambio climático. Se calcula que en los últimos 100 años ha perdido más de la mitad de su superficie, y que en 30 o 40 años puede llegar a desaparecer.

WELCOME TO TREMPAIRES WORLD

A quarts de 12 de la nit, després de que el barça hagi guanyat el seu partit contra els lleons, ha exclatat la sorpresa entre els pocs Trempaires que ens hem disposat ha sopar a cal Sánchez de Ocaña. El sex symbol dels Trempaires, que havia disfrutat de la victòria blaugrana al mateix Camp Nou, ha decidit portar a la fins ara inexistent Raquel o Rachel pels amics. Senyores i senyors... LA RAQUEL EXISTEIX!!!
Una noia de 1'60m de cabell castany, amb una jaqueta "tejana" i pantaló marró clar (conegut com a color beix); Des del punt de vista de la redacció, podem dir que molt simpàtica i agradable.
A part de tot això val a dir que L'HA CAGAT TOTALMENT AL COPIAR LES SABATES D'UNA TREMPAIRE D'HONOR!
La perdonem per ser el primer dia!

Esperem que hagi tingut una bona estada amb els trempaires.

BENVINGUDA RAQUEL

Visita inesperada

La crisi no és problema per la cosina de la Maria Roca que ha decidit fer un llarg viatge per venir a saludar. Realment no sabem ben be on viu, el que sabem és que ve d'un món molt llunyà i que medeix 50m (és alta de collons).
Us adjunto el link perquè llegiu la visita!
http://www.muyinteresante.es/el-asteroide-que-rozara-la-tierra-en-2013

Nº1 a Google

Els TdCP ja ocupen la primera posició a Google. Pensareu que és senzill però no ho és tant. El nostre grup d'amics te ressò mundial i es que realment som un grup finissim que triomfa allà on va (com la San Miguel)

Busqueu al Google Trempaires de Can Pixa i mireu quina és la primera entrada

La "cartelera" trempaire

Aquesta setmana es projectarà a la gran pantalla la pel.lícula de la directora Núria de Bofarull "últimos días" un film protagonitzat per Maricarme Maiquez i Carla Sciama on la nostra directora ens vol expressar la fi dels temps. Hem vist moltes pel.lícules on parlen de la fi del món, aquesta vegada, de Bofarull ens parla de la fi dels temps, una fi on s'acaba el socialisme, el terrorisme, el comunisme, i la persecució a l'església catòlica, apostòlica i romana.

El film ja està nominada per rebre 3 òscars (millor iluminació, millor flipada i millor paranoia)

Esperem que el salt a la gran pantalla de Núria de Bofarull sigui explèndit i que tingui una gran entrada.

Molta Sort

Música al Blog

El Blog trempaire ja te música, si voleu escoltar les cançons "L'home que treballa fent de gos" o "Ai se eu te pego" mentre llegiu els articles, busqueu el calaix a la dreta de la pàgina.

Esquiada

Esquiada Trempaire: Molta diversió, poc esquí

Eren les 21:00h de divendres quan l'expedició trempaire començava a tirar cap a Puigcerdà, uns ja havien pujat més dora per posar la calefacció i altres pujarien el dissabte pel matí. Un viatge ràpid amb poqued anècdotes va acabar amb un sopar fet pel Bosco i el Joan i posteriorment el taller d'esquís on vam presenciar la frase de la setmana. Quan el Gabi i l'Edu ja havien arreglat els esquís i el Bosco i el Joan els havien carretat al cotxe, la Maria Gràcia va deixar anar: "jo al final si que esquio!" us preguntareu quin problema hi ha en dir això, doncs la resposta és clara, la Maria no tenia ni esquís ni botes i eren les 2:00h. Com us podeu imaginar, això no va sentar massa be al mecànics d'esquís.

De bon matí ens vam llevar per anar a esquiar, no vam sortir de casa fins al cap de 2h gràcies a la rapidesa que tenen les dones (i algún noi). L'expedició es dirigia als Angles quan a -13Cº, 2 dels 3 cotxes que viatjaven van haver de parar a posar cadenes. El 3r cotxe va anunciar que només hi havien 4 pistes obertes i vam dicidir anar al puigmal que en el seu pàrking hi havien ni més ni menys que 3 cotxes ja que l'estació era tancada. Després d'això i de rebre una mala notícia, vam decidir anar a casa a disfrutar del paddle, del tenis i de les dues precioses noies que acabaven d'arribar. La sorpresa va exclatar quan la nostra estimada pija de BCN Victòria Maruny va veure com els TdCP li regalaven un gorro i una bufanda de llana que va rebre de mans del seu estimat Ricard Benguria. La resposta de la Vicky va ser: "que ilusióóóóóóóón".

La Vicky amb el seu regal

 Un dinar cuinat pels "chefs" Edu Gil de Sola (professor de cuina a l'escola "le petit cubbert") i Joan Galí(director del restaurant "bon apetit" guanyador de 3 estrelles michelin) va enamorar els llavis de tots nosaltres.

Els millors cuiners del món

A quarts de vuit dues valentes noies van decdir anar a peu fins al poble de Puigcerdà, una excurció que no és el mateix fer-la a l'estiu que ara a 9 sota zero. Una missa de muntanya i una passajadeta freda i ràpida pel poble van fer agafar gana i ganes de jugar al joc més esperat per tots: EL CARTISME. En aquesta edició però, sensurat per causa de presència femenina tot i que les proves no van baixar la seva duresa i van obligar als participant a estar en tensió per veure qui treia el Joker.
Una arrossegada per terra, dir bukake amb una llesca de pà a la boca, recolzar-se a la paret en posició de caganer i veure un xupito d'oli, van ser les proves estrella d'aquesta temporada.
Però abans d'aquest CARTISME, més sorpreses per la Vicky, que feia pràcticament un mes que havia fet els 21 anys però no ho haviem celebrat. Una pancarta amb el reclam "felicidades Vicky" maquetada pels il.lustradors Pol Lligoña i Joan Galí amb l'ajuda de la Cris, la Isabel, la Maria Gràcia i la Blanca, va ser el 2n regal que va rebre la Vicky de mans dels TdCP.

Les valentes caminadores

Els dissenyadors de la pancarta fent un "brake"

Les ajudants treballant, Com podeu comprovar,

 el Pedro va posar-se a la foto per simular que treballava

                                                                           


Una llarga nit i un matí tapat van ser suficients per decidir que tampoc esquiaríem el diumenge. La nevada començava a apretar i el Pol Lligoña no s'havia llevat. Sort que la Cris es va posar dura i el va treure del llit. Un cotxe femení va arrancar a les 12 i va arribar a casa sense cap problema cosa que els altres van viure l'aventura de conduir sobre neu. Tres hores i mitja va ser el que vam tardar en baixar des de Puigcerdà a Terrassa, totmi així l'experiència va valdre la pena.

En fi, una esquiada sense esquiar però cumplint el que havíem garantitzat: DIVERSIÓ

UNA ESQUIADA QUE REPETIREM SI TOT VA BE!!!

Moltes gràcies a tots