Esquiada

Esquiada Trempaire: Molta diversió, poc esquí

Eren les 21:00h de divendres quan l'expedició trempaire començava a tirar cap a Puigcerdà, uns ja havien pujat més dora per posar la calefacció i altres pujarien el dissabte pel matí. Un viatge ràpid amb poqued anècdotes va acabar amb un sopar fet pel Bosco i el Joan i posteriorment el taller d'esquís on vam presenciar la frase de la setmana. Quan el Gabi i l'Edu ja havien arreglat els esquís i el Bosco i el Joan els havien carretat al cotxe, la Maria Gràcia va deixar anar: "jo al final si que esquio!" us preguntareu quin problema hi ha en dir això, doncs la resposta és clara, la Maria no tenia ni esquís ni botes i eren les 2:00h. Com us podeu imaginar, això no va sentar massa be al mecànics d'esquís.

De bon matí ens vam llevar per anar a esquiar, no vam sortir de casa fins al cap de 2h gràcies a la rapidesa que tenen les dones (i algún noi). L'expedició es dirigia als Angles quan a -13Cº, 2 dels 3 cotxes que viatjaven van haver de parar a posar cadenes. El 3r cotxe va anunciar que només hi havien 4 pistes obertes i vam dicidir anar al puigmal que en el seu pàrking hi havien ni més ni menys que 3 cotxes ja que l'estació era tancada. Després d'això i de rebre una mala notícia, vam decidir anar a casa a disfrutar del paddle, del tenis i de les dues precioses noies que acabaven d'arribar. La sorpresa va exclatar quan la nostra estimada pija de BCN Victòria Maruny va veure com els TdCP li regalaven un gorro i una bufanda de llana que va rebre de mans del seu estimat Ricard Benguria. La resposta de la Vicky va ser: "que ilusióóóóóóóón".

La Vicky amb el seu regal

 Un dinar cuinat pels "chefs" Edu Gil de Sola (professor de cuina a l'escola "le petit cubbert") i Joan Galí(director del restaurant "bon apetit" guanyador de 3 estrelles michelin) va enamorar els llavis de tots nosaltres.

Els millors cuiners del món

A quarts de vuit dues valentes noies van decdir anar a peu fins al poble de Puigcerdà, una excurció que no és el mateix fer-la a l'estiu que ara a 9 sota zero. Una missa de muntanya i una passajadeta freda i ràpida pel poble van fer agafar gana i ganes de jugar al joc més esperat per tots: EL CARTISME. En aquesta edició però, sensurat per causa de presència femenina tot i que les proves no van baixar la seva duresa i van obligar als participant a estar en tensió per veure qui treia el Joker.
Una arrossegada per terra, dir bukake amb una llesca de pà a la boca, recolzar-se a la paret en posició de caganer i veure un xupito d'oli, van ser les proves estrella d'aquesta temporada.
Però abans d'aquest CARTISME, més sorpreses per la Vicky, que feia pràcticament un mes que havia fet els 21 anys però no ho haviem celebrat. Una pancarta amb el reclam "felicidades Vicky" maquetada pels il.lustradors Pol Lligoña i Joan Galí amb l'ajuda de la Cris, la Isabel, la Maria Gràcia i la Blanca, va ser el 2n regal que va rebre la Vicky de mans dels TdCP.

Les valentes caminadores

Els dissenyadors de la pancarta fent un "brake"

Les ajudants treballant, Com podeu comprovar,

 el Pedro va posar-se a la foto per simular que treballava

                                                                           


Una llarga nit i un matí tapat van ser suficients per decidir que tampoc esquiaríem el diumenge. La nevada començava a apretar i el Pol Lligoña no s'havia llevat. Sort que la Cris es va posar dura i el va treure del llit. Un cotxe femení va arrancar a les 12 i va arribar a casa sense cap problema cosa que els altres van viure l'aventura de conduir sobre neu. Tres hores i mitja va ser el que vam tardar en baixar des de Puigcerdà a Terrassa, totmi així l'experiència va valdre la pena.

En fi, una esquiada sense esquiar però cumplint el que havíem garantitzat: DIVERSIÓ

UNA ESQUIADA QUE REPETIREM SI TOT VA BE!!!

Moltes gràcies a tots