Això és un escrit sensorat del que va ser la setmana a la Vall d'Aran dels trempaires
Dia 1: SORTIDA
Era dilluns a les 16:00h ens vam presentar a casa del Rakos els 5 components del grup (la meitat dels assistents) que anàvem a passar una dura setmana a la Vall d'Aran. A les 16:15 vem sortir de St. Cugat amb 15 min de retard per culpa dels barcelonins Ramon Ferrer i Gabi S. de Ocaña que es van perdre per trobar el cau de la rata.
En un cotxe hi viatjàvem el Gabi, el Ramon F. i el Ricardo Benguría i a l'altre el Joan Galí i l'Àlex Rakosnik que serien els guies de l'expedició i 2 dels valents juntament amb el Gabi que farien l'estada a la Vall de cap a peus.
La paradeta a Tolba a les 18:00h era obligada ja que les bufetes dels components del grup eren a punt d'explotar. La pinxadeta va anar d'allò més be. A les 19:00h de la tarda entravem a la Vall d'Aran, la comarca que ens arreplegaria durant una setmana.
Vam parar a veure els ossos d'Arties pensant que tant de bo no apareguessin aquella nit.
l'ós que no ens volíem trobar
A les 20:00h una punxada de roda inesperada del cotxe guia ens va aturar unes quantes hores al Pla de Beret. A les 22:00h arribàvem a Montgarri i mentrestant uns muntaven tendes a les fosques, altres intentaven encendre foc i fer el sopar.
Vam sopar ous remenats amb xistorrisme, un plat necessari.
DIA 2: VAQUEEEEEEEESSS!!!!
A les 6:00h del matí unes inesperades campanes ens van llevar, eren 200 vaques que amb un crit de pagès del Galí van marxar ràpid i vam continuar dormint.
A les 22:00h ens llevàvem i ens dutxàvem al gorc de Montgarri (foto no exposada per prohibició dels assistents). L'aigua era ben freda però com a experts muntanyenca i farguistes no vam tenir cap problema en rentar-nos. L'esmorzar va ser l'espera't i a quarts de dotze ja pujàvem a Beret per recollir el cotxe guia que no havia dormit amb nosaltres.
Vam anar a Vielha a arreglar el cotxe però de seguida vam tornar a pujar cap a Vaqueria, on ens endinsaríem cap als llacs d'Orri, allà on passaríem la nit a 2000m d'alçada.
Vem sopar carn feta a la llosa, un gran invent que en lloc de paella s'utilitzen pissarres dels sostres de les cases pirinenques.
Mentre el Benguria i el Ramon Ferrer van anar a dormir, els 3 valents de l'expedició es van quedar fent un glop de vodka i tocant l'harmònica. Mes tard vam anar a dormir.
DIA 3: BENVINGUDA I LLACS
Era el tercer dia i la cosa anava prou be. Aquell matí arribaven el Ramon Gelabert, el Dani Ros i l'Ignasi Pou. Per donar-los-hi una bona benvinguda, vam pujar als llacs d'Orri caminant, una excursioneta d'una hora aproximadament que tenen el premi final dels llacs.
El Ramon es va rajar a mitja setmana
Al baixar, vam dir adéu al Ramon Ferrer que marxava a cap a ses illes i els altres vam anar a la carretera del València d'Áneu, on la travessia d'un riu ens esperava.
Vam aparcar els cotxes i vam anar decidits a travessar el riu. Una de les normes del grup era "no separar-se del grup". Dues persones es van separar i van patir les conseqüències. Van perdre una sabata i més endavant també vam perdre la ampolla de Vodka, tot i així vam arreglar la nit amb carn a la llosa i unes risotas fargueras. La nit va començar amb unes primeres gotes que no li van fer gens de gràcia al Ramon Gelabert que la mosca ja li havia pujat un xic més amunt del nas al travessar el riu!
La nit va ser mogudeta amb un temporal de vens huracanats i pluja que ho mullava tot.
DIA 4: UN DESALLOTJAMENT UNA ALTRA OCUPACIÓ!!!
Ens vam llevar a la mateixa hora que cada dia i el cel s'anava aclarint, la dutxa d'aquell dia va ser, per segon cop, al gorc de Montgarri, on ens vam quedar a dinar. El dinar va ser una llepada, ja que, el gas del fogonet o camping-gas (manera errònia de dir fogonet adaptada per gent que ha mantingut relació amb xusma de Viaró) es va acabar. Vam comprar quatre entrepans al bar de Montgarri, i aquesta despesa la vam notar l'últim dia. A quarts de sis de la tarda vam baixar cap a Garós, un vell poble de la Vall on components dels Trempaires hi passen l'estiu. Vam buscar un lloc per acampar i finalment, el pati de dues cases buides van ser el terreny per plantar el campament. Aquella nit volíem una miqueta de festa i així va ser, els directors de l'acampada van donar el vist i plau i vam anar al MILLENIUM, gran discoteca de la Vall on ens vam trobar a altres farguistes. La nit no es va allargar massa per els joves cagats de l'expedició, no va ser així per les bèsties de Ocaña, Galí, Rakosnik i Ros (que tot hi arribar tard va voler apurar fins al final) , que van aguantar fins última hora i no només a la discoteca sinó fins l'última hora de la gran acampada.
Ens vam llevar a la mateixa hora que cada dia i el cel s'anava aclarint, la dutxa d'aquell dia va ser, per segon cop, al gorc de Montgarri, on ens vam quedar a dinar. El dinar va ser una llepada, ja que, el gas del fogonet o camping-gas (manera errònia de dir fogonet adaptada per gent que ha mantingut relació amb xusma de Viaró) es va acabar. Vam comprar quatre entrepans al bar de Montgarri, i aquesta despesa la vam notar l'últim dia. A quarts de sis de la tarda vam baixar cap a Garós, un vell poble de la Vall on components dels Trempaires hi passen l'estiu. Vam buscar un lloc per acampar i finalment, el pati de dues cases buides van ser el terreny per plantar el campament. Aquella nit volíem una miqueta de festa i així va ser, els directors de l'acampada van donar el vist i plau i vam anar al MILLENIUM, gran discoteca de la Vall on ens vam trobar a altres farguistes. La nit no es va allargar massa per els joves cagats de l'expedició, no va ser així per les bèsties de Ocaña, Galí, Rakosnik i Ros (que tot hi arribar tard va voler apurar fins al final) , que van aguantar fins última hora i no només a la discoteca sinó fins l'última hora de la gran acampada.
El Ramon no va decepcionar i va estar a l'alçada d'un campió del món de billar com el Mestre Perera
DIA 5: DINAR DE GRATIS
Mentre els gays és llevaven d'hora per marxar amb el cap baix de la acampada i amb els diners adequats per fer un bon esmorzar, els tres valents + el Dani encara dormien sense saber que només tenien 20 leurus per esmorzar i dinar. Al llevar-se un sol i una calor regnava sobre la Vall d'Aran i vam acabar dormint fora la tenda. A l'hora d'esmorzar no teníem res, i vam decidir comprar 4 coses a la benzinera. La dutxa va ser a un riu proper a la carretera i va ser la pitjor dutxa de la setmana ja que l'aigua era la mes freda!
Ens van convidar a dinar un arròs de puta mare a cal Fusté on seguidament vam marxar cap al Vallès occidental havent passat una setmana de puta mare amb els amics i que tots tothom vol tornar a repetir!
No hay comentarios:
Publicar un comentario