Un mes i mig més tard de l'expedició, vull fer un petit resum del que va ser la setmana Trempaire a la Vall d'Aran.

Tot just eren les 14:00h, Els veterans Rakos i Joan, acompanyats dels semi-novell i novell Dani i Pol respectivament, van anar a fer la compra de la setmana al Sr. Makro, lloc on no hi tornaran més per culpa d'un preu execiu. Ells quatre van ser els que van obrir camí cap al Pirineu Lleidatà, ja que el cotxe d'en Gerard Garrido havia d'esperar als altres novells de l'expedició guiats pel tercer veterà, en Gabi.

Aquella nit, va ser una nit de juraments a la constitució trempaire, una constitució que tots van jurar ser-li fidels en tot moment però que algú... en aquell moment ja es va veure que no compliria les normes.

Com a anècdota d'aquella vesprada, en Joan no va cremar la Vall d'Aran de miracle, un ensurt amb el fogonet va jugar una mala passada als quatre personatges que anaven amb el primer cotxe.

Ja de bon matí vam pujar a la típica excursió dels llacs d'Orri, una excursió molt estimada per tots, sobretot pels novells, ja que les vistes que ens convida a veure aquell paisatge són meravelloses. Allà al llac, una sucadeta, un dinar lent però bo i cap avall.

Els llacs d'Orri

Els plans de la segona nit van canviar i en lloc d'anar a la Vall de Ruda, vam anar a Montgarri, un dels espais més macos per acampar i on ens vam trobar amb altres acampaires, amb qui vam tenir una guerra per veure qui feia el foc més maco i gros!

La victòria, com era evident, va anar a càrrec dels Trempaires ja que amb l'enginyeria naval d'Edu Gil de Sola, els pulmons d'en Gabi i les tàctiques de bosc aportades per Joan Galí van fluir de forma meravellosa. Aquest any les vaques no ens van venir a llevar, així que Josep Melé va poder dormir tranquil.

El següent dia, va ser el dia de la Gynkana Trempaire, que no va acabar massa be ja que els novells no van comportar-se adequadament i tot va acabar com una vall de llàgrimes, però finalment tot va quedar arreglat i l'única espina clavada que va quedar va ser per l'Edu, que el matí següent no va trobar l'esmorzar i no va parar de taladrar.

D'aquell dijous ens podem quedar amb la dutxa que vam fer al Palai de Geu i el sopar a casa la Mireia Riera, que ens va cuinar un plat de pasta que no va sentar massa be al Gerard Garrido, però abans de tot això els veterans, més el semi-novell, més un novell valent que va sumar-s'hi, van anar a fer l'excurció que estava pactada. Una excurció llarga i cansada on els més valents de l'expedició la van superar ambnota. 

Hem fet el cim

A les pistes

Posteriorment al sopar una nit de fracàs on vam dormir tirats al terra d'un pati de Garós. Una nit màgica on uns i altres vam veure que REALMETN VAL LA PENA ESTIMAR-NOS UNS AL ALTRES I QUE SER AMICS ENTRE NOSALTRES ÉS UNA GRAN SORT QUE DÉU ENS HA DONAT!!!

MOLTES GRÀCIES PER AQUELLA SETMANA MÀGICA A LA VALL D'ARAN, PROBABLEMENT LA MILLOR SETMANA DE LA MEVA VIDA, JO LI DIRIA LA SETMANA PERFECTE; ESTAR AMB ELS MEUS AMICS AL MEU LLOC PREFERIT... AIXÒ NO TE PREU

MOLTES GRÀCIES NOIS.

Perdó, diumenge vam fer un gran dinar al Super, uns entrepans bons i sans i barats!!! I UNA DUTXA ON NOMÉS EL GABI I EL JOAN ES VAN ATREVIR A POSAR-S'HI... COLLA DE GUARROS!!!