ELLES...

Les nenes més guapes del món

Aprofitant un "brake" de l'estudi, m'he permès el luxe d'escriure i dedicar un article del blog a les Trempaires, si si, elles, les que sempre hi són, les que sempre contesten les primeres als "inbox" del Facebook o al grup de la Black Berry. Moltes vegades no hi pensem però si no fos per elles no ens veuríem la meitat del que ens veiem i no seriem tant amics com som. I qui si no és una d'elles recull la taula d'un sopar? o fa passar una bona estona a algú de nosaltres?

La veritat és que els hi devem molt i el mínim que podem fer és dedicar aquest article i penso que la millor manera de fer-ho és repassar-les una per una.

Vicky: La nova, sembla mentida que una persona del sexe femení penetri en un grup d'amigues que ja esta format de la manera que ho ha fet la Vicky. Hauríem de donar gràcies al Benguría per haver-te portat perquè realment val la pena conèixer-te. Un exemple de treball i de no queixar-se mai. Tots n'hauríem d'aprendre.

Maria Roca: Hi és o no? La Maria és un exemple d'amistat, ha marxat a Pamplona però sembla que sempre estigui amb nosaltres. Les seves cartes i sorpreses fan que el seu record sempre el duguem dins. Tot i ser petita d'estatura s'imposa amb facilitat i el joc inventat amb la Maria Gràcia demostra que els Trempaires formem una gran part dins el seu cor.

Maria Gràcia: La panotxa del grup igual que la Roca, demostra que formem part del seu cor, sense dir res i fer soroll, els plats ja són a la màquina. Sempre atenta i servicial amb tothom mai escoltaràs un NO de la seva boca.

Isabel María Miquel: Si no fos per ella, la meitat dels sopars no es farien, igual que la Gràcia no te'n enteres i ja esta tot gràcies a ella. El seu caràcter fa que tots estiguem més units i regni l'amistat entre nosaltres. Es nota que sense nosaltres no podria viure, i és que nosaltres sense ella menys. Qui aportaria el toc americà al grup? On soparíem el dia de la castanyada? Qui ens deixaria la casa per fer sopars a un lloc on a tothom li va be?...

Blanca Farré: Si fem referència a l'alegria hem de parlar de la Blanca. Algun cop heu vist a la Blanca enfadada? Sort en tenim de que la Blanca sigui Trempaire, és de les que fa i desfà sense fer soroll. Sempre a punt per ajudar, li podeu demanar qualsevol cosa que la Blanca farà el possible per vosaltres.

Cristina Aura: Hem rescatat la millor part de la Cris. Aquella noia vergonyosa i que deia poca cosa, a passat a ser amiga de tothom i parlar amb qui faci falta, a perdut la vergonya i no sabem si és pel poca-vergonya del seu novio o és que en família no te vergonya, i és que no és d'estranyar, ja que els Trempaires som com una família.

Marta Ortiz: Finalment ha decidit ser Trempaire, quin gran fitxatge! Quina alegria ens aporta la Marta. Sigui a Matadepera o a Barcelona, la Marta sempre intenta aparèixer per alegrar-nos la nit. Una de les poques noies que accepta bromes masculines i no s'enfada. Gran catalana i millor persona la nena de coll favà.

Núria de Bofarull: Sempre que la tenim entre nosaltres dona joc a molts temes de conversa, si t'enganxa segur que t'explica una història interessant i podràs anar a dormir perquè "no te acuestes sin saber algo nuevo". I riure... sempre està disposada a riure, prova-ho, explica-li un acudit o una història graciosa.

Regina Abadía: Sense veure-la massa, sempre salta el comentari de "i la Regina?" Sempre a punt per oferir la casa i explicar-te qualsevol cosa. Un somriure d'orella a orella és el que caracteritza a la Trempaire més petita. Tant de bo torni ràpid de Pamplona i la tinguem entre nosaltres.

Un petit resum de cadascuna perquè es sentin més estimades, perquè a vegades els homes som una mica "capullos" i matxistes, cosa que no hauria de passar. Ja que les dones sou el tresor de l'amistat i si no fos per vosaltres... QUE FARÍEM?